Des de fa molts anys quan els turistes venen a Barcelona destaquen d’aquesta ciutat – i pel que fa al comerç-, la possibilitat de trobar un producte orientat a la creativitat i a l’avantguarda.
Es cert que som una ciutat molt vinculada al disseny i a les arts creatives en general, i al final això també traspua en el comerç.
La tradició comercial catalana -i la seva evolució-, ens ha deixat botigues amb una llarga tradició al darrera pel que fa al servei al comprador, però mantenint també les seves senyes d’identitat: la marca, el producte i una determinada manera de fer… el que són tots aquells elements que configuren l’adn d’una empresa.
Quan l’adn d’una empresa el relaciones amb el comerç, és evident que és en la botiga i en el seu producte on hi trobem l’escenari i la posada en escena perfecta. I aquí és on hi ha la qüestió del tema… fins fa un temps la nostra ciutat, atreta per un perfil de turista estranger (molt centreeuropeu) i amb poder adquisitiu, valorava d’aquesta ciutat oberta i un xic atrevida, el fet de trobar-hi producte amb un determinat estil i personalitat.
Ara d’un temps cap aquí, el perfil de turista que la nostra ciutat atrau, obra la porta a l’entrada d’un nou tipus de consumidor, en molts casos procedent de països emergents.
El fet que no deixa de ser una gran oportunitat per al comerç, pel que té d’atracció cap a un potencial de despesa que aquests turistes fan,- i en un gran percentatge en les nostres botigues-, planteja alguns interrogants en altres aspectes a hores d’ara.
D’un temps cap aquí, sentir de boca d’un empresari que havia tingut que començar a comprar una altre tipus de producte (estem parlant de botiga multimarca sector moda) perquè considerava que el seu client habitual (nacional i centreeuropeu) com a conseqüència de la crisi havia començat a minvar, i que per tant, se li obria altres grans oportunitats amb l’afluència de turistes d’altres indrets.
Això es el que té i el que ha de tenir el nostre comerç, la capacitat d’adaptar-se als canvis, aquesta versatilitat que li permet ser ràpid i oferir al seu client el que li demana. Però ull… hem mesurat el risc que una decisió com aquesta pot tenir?. En aquell moment recordo la discussió amable que amb aquell empresari vaig tenir, una mica fent de veu de la consciència i apuntant que passaria quan la gallina dels ous desaparegués… perquè hi han altres coses, com els clients fidels. … i un llarg etcètera.
Aquest estiu i llegint editorials com al portada de La Vanguardia del 18 d’agost: “El turisme procedent de Rússia cau un 20% al mes d’agost… el sector reconeix la seva sorpresa i la seva limitada capacitat de reacció…” em va fer venir al cap aquell dia fa uns pocs anys, en que discutia aquest fet amb un empresari.
Les coses canvien i com sempre; i ara resulta, que el rublo és dèbil i les consignes oficials que des de Rússia es donen, no garanteixen aquest 60% de visitants russos que Catalunya concentra.
Hi ha un canvi tan ràpid de les regles del joc i es tan vulnerable i dèbil dependre de les exigències i capricis d’un determinat estil i manera de comprar d’un país puntualment emergent, que fa pànic pensar amb el resultat de decisions com les que comentava… no més lluny, aquest mes altres fonts d’informació internacional amb compres com Global Blue, també explicava el descens en compres de turisme en el sector de productes de moda i luxe que experimentava Londres, com a efectes de la crisis Rússia/Ucraïna i els descens de turistes xinesos que viatjaven.
Recordar el risc de determinades decisions, i aplaudir els esforços de molts d’aquests empresaris i comerços rellevants, que han continuat treballant en el seu producte, afegint-los hi nous valors, enriquint-los, i donant-los hi més personalitat i millor qualitat en el servei… però sense perdre la seva pròpia personalitat, en definitiva, fent realitat el que ha garantit la permanència de moltes d’aquestes empreses catalanes del comerç; el resultat de la feina ben feta, de l’ofici, del que ara en diuen el procés de millora continua.
Així doncs, en la línia de La Vanguardia del 18 d’agost en opinió (Creemos que… Los rusos flaquean) concloïa dient que convé recordar que els millors clients són també els que creen més dependència , i que és bo cultivar alternatives per a no quedar-se sense feina.
Tot plegat dona molt que pensar i per tant fer…