Descobrint alguns destins internacionals del shopping, ens adonem que alguns establiments punters e innovadors apostem per ubicar-se en àrees alternatives, espais urbans que poc a poc s’han anat recuperant en l’extraradi de les ciutats, en zones marginals i industrials.
Una reflexió que sovint es planteja, és que és cert que algunes intervencions públiques poden donar una empenta en aquest procés d’adequació i dignificació de l’espai urbà; no obstant és la intervenció comercial la que genera i accelera aquest procés de recuperar i fer ciutat.
El fenomen comerç i ciutat és un binomi que sol anar junt; allí on la gent viu, conviu i gaudeix, és on trobem comerç, perquè el que és clau no es tan la intervenció púbica, sinó l’atractivitat que per a un determinat tipus de públic pot tenir l’oferta o l’experiència que un barri ofereix.
Al llarg del retails tours que hem fet des del 2004, hem observat com alguna d’aquestes ciutats han recuperat comercialment, nous espais; i el més significatiu és que ha estat gràcies a la intervenció empresarial. Al cap i a la fi els autèntics promotors han de ser els titulars de les activitat empresarials que generaran les oportunitats de negoci en aquest espais. Una es el barri de Shoredicth a Londres i altra el Meatpacking district de Nova York.
L’East side de Londres, ha estat una àrea que ha seguit un important procés de transformació urbana en els darrers anys. Va passar de ser una zona deprimida i marginal, a ser un dels barris més dinàmics de Londres. La presència d’artistes i dissenyadors atrets per un espai alternatiu, amb disponibilitats d’espais i a uns preus molt més baixos que en altres indrets, va provocar l’aparició de petits establiments comercials, restaurants i boutiques hotels.
Una de les intervencions públiques més importants en l’àrea fou l’estadi olímpic construït al 2011, que evidentment va assumir un rol prou important en aquest desenvolupament; i que va anar acompanyat del ressorgiment de dos barris, Shoreditch i Brick Lane.
Shoreditch en concret, és avui en dia gairebé una ciutat en sí mateixa. Aquí a l’any 2011, apareix un espai comercial prou innovador, BOXPARK, de la mà d’un emprenedor Rodger Wade. El concepte, un mall construït sobre la base de 61 containers, 41 dels quals constitueixen la base del centre, amb una imatge externa uniforme només identificant la marca. Aquí conviuen grans marques, amb petits dissenyadors que volen amb un concepte pop-up, donar a conèixer les seves col·leccions, i per tant esbrinar la reacció del client i el potencial de la seva proposta.
Poc a poc altres establiments han anat obrint en l’àrea d’atracció d’aquest centre, … però el que es evident és que les marques que poden tenir botigues en els zones prime, com Regent Street, com ara Nike, quan obren a BoxPark el que fan es adaptar el seu producte i la seva marca a l’experiència de compra que l’espai urbà ofereix per una tipologia de client diferent . Això passa amb més intensitat en ciutats grans, per l’alta densitat de població i l’atractivitat que tenen pels compradors.
Altra experiència en aquesta línia seria el que hem vist en els darrers anys en el el Meatpaking district de Nova York.
Aquesta és una àrea urbana amb una llarga tradició industrial. L’any 1884 obra el Gansevoort Market, seguit a posteriori del primer tren elevat que transportava diàriament el producte alimentari que sortia del gran nombre d’empreses instal·lades en aquesta zona, però especialment dels seus escorxadors. No en va l’any 1940 “The Gansevoort Meat Market” era el mercat carni de distribució més gran del món.
Amb els anys el declivi i l’abandó de l’activitat va deixar la zona amb tot un equipament d’espais comercials buits. La marginació es va apoderar d’aquesta zona, que va arribar al seu punt més crític als 60 i es va perllongar així fins als 80.
Què va fer canviar tot això?, la resposta la trobem en l’atracció cap aquesta zona de noves activitats empresarials, especialment dissenyadors, arquitectes i empreses del sector TIC, al capdavant de les quals trobem la presencia de Google. Però des del punt de vista comercial, un nou equipament va passar a dinamitzar la zona: “Chelsea Market”, el centre comercial que s’instal·là en els espai del que havia estat “National Biscuit Company”. Aquest espai juntament amb l’aparició d’altres marques, que veien en aquest espai urbà una aposta per una imatge exclusiva, va ser el que va reconfigurar de manera definitiva aquest nou barri.
Així i des d’un punt de vista comercial, destaquem com a significatiu l’aparició l’any 1990 de Jeffrey , seguit de Diana von Fürstenberg, Alexandre McQueen… fins arribar a l’oferta cada cop més complerta que tenim actualment.
En aquest cas, la dinamització i recuperació d’aquest espai, no va ser exclusivament resultat d’una intervenció pública, va ser un moviment de barri, de petits operadors al principi (restauració bàsicament), i poc a poc d’altres marques. Actualment aquesta zona té una dinamització comercial gràcies al partenariat liderat pel mon privat, amb la “Meatpacking district improvement association – MPIA”
Noves oportunitats en el retail a partir d’oferir un nou producte al client, combinant d’una manera perfecta comerç-restauració i serveis, i per tant oferint una experiència de compra alternativa i diferent. Es per aquest motiu, que algunes marques adaptem la seva proposta en aquests espais, per captar altre tipus de públic o per seduir-lo d’una manera diferent; l’objectiu: nous espais per viure, gaudir i perquè no, per generar més negoci.